-
El president de la patronal alerta de la necessitat d’un treball conjunt per protegir la viabilitat del sector
La Federació Empresarial Catalana del Transport de Viatgers per Carretera (FECAV) ha organitzat avui, 20 de gener, una jornada exclusiva per a les empreses associades per analitzar, des d’una perspectiva jurídica, les implicacions de la nova Llei de Mobilitat Sostenible, amb l’objectiu d’identificar aquells aspectes que afecten directament el sector del transport de viatgers per carretera.
El president de FECAV, José María Chavarría, ha inaugurat l’acte amb un missatge de solidaritat arran de l’accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), adreçat a les víctimes i als seus familiars, així com amb un reconeixement i agraïment als equips que segueixen treballant en el restabliment del servei.
En relació amb el contingut de la jornada, Chavarría ha assenyalat que “la nova Llei recull 110 articles, amb nombroses novetats i amb aspectes tant positius com negatius per al sector. Cal destacar que la mobilitat passa a ser considerada un dret i que fa una defensa del model concessional espanyol i, per extensió, de l’autonòmic. Tanmateix, es tracta d’una llei molt intervencionista, que concreta poc alguns aspectes clau, no resol la coordinació entre les línies regulars estatals i autonòmiques i no aborda la regulació de les infraestructures de mobilitat”.
La sessió ha comptat amb la participació de Benjamín Cubillo, subdirector general de Transport Públic per Carretera i Mobilitat del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Jaime Rodríguez, director de CONFEBUS; Josep M. Fortuny, advocat especialista en transport per carretera, col·laborador del Despatx Tornos, i Antonio Sala, soci de Tornos Abogados, que ha exercit de moderador. La jornada ha permès generar un espai de diàleg entre els assistents per posar en comú aquells aspectes de la normativa que requereixen una anàlisi detallada i una acció coordinada del sector.
En les conclusions, José María Chavarría ha subratllat que “aquest tipus de jornades són il·lustratives i ajuden el sector a repassar conceptes i regulacions de la nova Llei, com els plans de mobilitat, el desplegament del transport a la demanda en zones rurals o l’impuls de la intermodalitat”. Així mateix, ha advertit que “la coordinació entre línies regulars queda en un segon terme i caldrà veure com es consolida el Fons Estatal i com s’articulen solucions de mobilitat coordinades entre les comunitats autònomes i l’Estat”.
El president de FECAV també ha expressat la seva preocupació per la incertesa pressupostària, assenyalant que “per als empresaris és clau saber si hi haurà o no partida pressupostària, ja que la viabilitat de les empreses operadores depèn dels pressupostos estatals, que actualment no estan aprovats. Tenir una llei sense estabilitat política en dificulta l’execució”.
En aquest context, la jornada ha permès indagar en profunditat sobre els principals continguts i implicacions de la norma.
Preceptes clau de la Llei de Mobilitat Sostenible
Josep Maria Fortuny, que ha fet una exposició detallada dels aspectes que més afecten al nostre sector, ha analitzat els principals reptes de la LMS, que eleva la mobilitat a la categoria de dret, amb l’objectiu de garantir la cohesió territorial i l’accés equitatiu als serveis de mobilitat arreu del territori. La norma consolida una visió integral de la mobilitat, superant el concepte tradicional de transport, i estableix una clara prioritat pel transport públic i per la intermodalitat com a eixos vertebradors del sistema.
La llei incorpora de manera transversal els principis d’igualtat, inclusió i dimensió social, posant l’accent en l’accessibilitat universal i en la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de mobilitat. Aquests criteris han d’integrar-se tant en la planificació com en la implementació del transport públic i de les diferents mesures de mobilitat.
Pel que fa al seu encaix jurídic, s’ha exposat el marc constitucional i competencial de la llei, així com la seva connexió amb els drets reconeguts constitucionalment i el seu desenvolupament normatiu, elements clau per garantir la seguretat jurídica del sector.
La ponència també ha desgranat l’estructura i els continguts de la norma, que abasta aspectes com la governança de la mobilitat, la planificació d’infraestructures, el finançament, la digitalització, la transparència i el règim sancionador.
Finalment, s’han abordat els requisits en matèria de sostenibilitat ambiental, amb especial atenció a la mesura de la petjada de carboni, la implantació de sistemes de gestió ambiental i energètica, l’electrificació de les flotes i el desplegament de les infraestructures de recàrrega necessàries.
L’autobús en el marc de la Llei de Mobilitat Sostenible
Els ponents de la taula rodona han posat el focus en el paper central de l’autobús dins la Llei de Mobilitat Sostenible i en els nous instruments que la norma introdueix en matèria de governança, planificació, sostenibilitat ambiental, digitalització i finançament públic, amb un impacte directe en l’activitat de les empreses operadores.
En l’àmbit de l’organització i la governança, la llei preveu la creació d’un nou sistema de coordinació institucional i d’un Espai de Dades Integrades de Mobilitat (EDIM), que actuarà com a repositori de dades i requerirà la cooperació activa dels operadors de transport.
Pel que fa a la planificació estratègica, s’han analitzat instruments com el Document d’Orientacions per a la Mobilitat Sostenible (DOMOS) i l’Instrument de Planificació Estratègica Estatal en Mobilitat (IPEEM), així com l’obligatorietat dels Plans de Mobilitat Sostenible per part de les entitats locals, dels grans centres d’activitat i de l’entorn laboral, que hauran de ser implementats per les empreses de més de 200 persones treballadores.
La llei també incideix en la necessitat de millorar la coordinació entre administracions en relació amb els serveis i les infraestructures, així com en la regulació d’un règim d’obligacions d’abast estatal. En aquest context, destaca la creació del Fons Estatal de Mobilitat Sostenible, destinat a contribuir al finançament dels costos operatius dels serveis de transport urbans, interurbans, metropolitans i rurals.
En matèria d’innovació i dades, la norma estableix el control i l’obertura de dades per als projectes de mobilitat, amb l’obligació que els operadors disposin de la informació dels serveis de transport i mobilitat en format digital, reforçant la transparència i la interoperabilitat del sistema.
Durant el debat també s’han tractat altres aspectes rellevants, com el règim sancionador, l’estratègia estatal contra la pobresa del transport, la necessitat de garantir una informació clara i comprensible per a les persones usuàries, i la definició d’una estratègia de finançament estable del transport públic, amb participació de les comunitats autònomes i un acord a llarg termini sobre el model de finançament.
Finalment, s’ha analitzat l’impacte de les modificacions de la Llei d’Ordenació de Transports Terrestres (LOTT), orientades a reforçar el principi d’exclusivitat, garantir la seguretat jurídica en l’àmbit concessional i assegurar condicions més equilibrades per a les PIMES en les licitacions públiques.
La Llei de Mobilitat Sostenible estableix un nou marc normatiu per al transport públic i per al règim de concessions d’autobús, introduint canvis estructurals en la manera com es planifiquen, es financen i s’adjudiquen els serveis de transport regular per carretera. La norma també consolida la mobilitat com a dret i blinda el sistema concessional espanyol, un model de referència a nivell europeu per la seva eficiència, modernitat i alineació amb els principis de sostenibilitat.