Select Page
  • La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, va inaugurar l’acte mentre que la cloenda va anar a càrrec del director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Pere Padrosa.

  • El president de FECAV, José María Chavarría, va demanar un termini superior de moratòria per al transport en autobús per accedir a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona.

 

Ahir, 26 de novembre, es va celebrar la I Jornada FECAV, sota el lema Eines per a la transició cap a una mobilitat sostenible i el paper de l’autobús”, a l’Auditori del CCCB de Barcelona. Més de 150 persones van assistir l’acte, entre les quals hi va haver responsables d’empreses operadores de transport en autobús, representants de les administracions, membres d’entitats vinculades a la mobilitat per carretera, acadèmics i experts en transport.

La regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, va ser l’encarregada d’inaugurar la Jornada. En relació als autobusos sense distintiu mediambiental, que no podran entrar a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona a partir de gener de 2021, moment en que acabarà la moratòria d’un any que s’ha establert, va dir que “es podrien buscar solucions, si es treballa per fer més nets els vehicles amb reconeixement de la DGT”. En aquest sentit va explicar que l’Ajuntament de Barcelona està cooperant amb la Direcció General de Trànsit per buscar una solució.

El primer bloc de la Jornada, moderat per David Guerrero, periodista de La Vanguardia, va tractar sobre els reptes per a la millora de la xarxa de serveis regulars. Salvador Milà, que va ser ponent de la Llei de Finançament del Transport Públic de Catalunya de l’any 2015, va remarcar que la mobilitat és un dret essencial i que cal establir mecanismes per garantir-lo. Josep Maria Fortuny, subdirector general d’Ordenació del Transport i Desenvolupament Sectorial de la Generalitat, va afegir que cal un finançament del transport públic amb previsió plurianual, el que podria sustentar-se en un Pacte d’Estat. Per la seva banda, Xavier Sanyer, cap del Servei de Mobilitat de l’ATM de Barcelona, va presentar el Pla Director de Mobilitat  2020-2025 i els aspectes que afecten el transport en autobús.

El segon bloc, sobre digitalització i aplicació de les noves tecnologies en la mobilitat, va ser moderat per Anna Grau, consultora de Doxa. Joan Maria Bigas, director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, va explicar el funcionament de diverses eines digitals com les aplicacions per a mòbil AMB Mobilitat, AMB Aparcament Metropolità i AMB Park + Ride. També va explicar el sistema de control la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Al seu torn, Agustín Gómez, secretari General d’Ascabús, va incidir en els múltiples sistemes de seguretat que incorporen els autobusos i tots aquells que seran obligatoris en els propers anys, alhora que va destacar que l’autobús és el mitjà per carretera més segur. Per la seva banda, Ignacio Uría, cap de l’àrea d’Infraestructures i Projectes Tecnològics de l’EMT de Madrid, va parlar del sistema de pagament amb targeta de crèdit i reconeixement facial en alguns autobusos que operen, sistema impulsat en col·laboració amb Madrid in Motion. 

Les infraestructures i les fonts d’energia per a l’impuls de la mobilitat en autobús van ser els temes que es van tractar en el tercer bloc, moderat per Miquel Estrada, professor associat de la UPC. Va comptar amb la participació de Benjamí Cubillo, subdirector general de Transport Públic i Mobilitat de la Generalitat, que va introduir el projecte BRCAT, per a la creació de corredors de bus d’alta velocitat, complementària a la xarxa exprés.cat. Així mateix, també va destacar la contínua renovació del parc mòbil realitzada pels operadors de transport públic de la Generalitat de Catalunya, sense aportació pública. Al seu torn, Javier López Aranguren, de Cepsa, va exposar la previsió d’ús de fonts d’energia per a la mobilitat segons l’estudi “Cepsa Energy Outlook 2030”.

Rafael Barbadillo, president de CONFEBUS, va tractar sobre l’acord per implementar un carril BUS VAO a l’A-2 d’accés a Madrid. Aquesta infraestructura permetrà millorar la velocitat dels trajectes en autobús, un dels grans reptes d’aquest mode, segons Barbadillo. De fet, va especificar que “cal millorar la rapidesa de l’autobús entre un 15 i un 20% perquè es produeixi un transvasament del vehicle privat al transport públic en autobús”. Així mateix, va afegir que la inversió es podria recuperar en un any si es considera el temps que els viatgers perden en les congestions diàries a Madrid que s’evitaran amb aquesta infraestructura.

Per la seva banda, Iñigo Azcona, d’Irizar e-mobility, va explicar les diferents alternatives de mobilitat que ofereix aquest fabricant. Va exposar que hi ha una solució elèctrica per a àmbit urbà i metropolità, però no encara per a altres serveis. A la vegada va remarcar que un dels grans reptes que envolta els vehicles elèctrics són els punts de recàrrega.

El darrer bloc, sobre els reptes del transport discrecional de turistes en autobús, el va moderar la presidenta de la comissió de Turisme de Foment del Treball Nacional, Silvia Perera. Miquel Àngel Escobar, responsable de Mobilitat Eficient de l’ICAEN, va presentar les ajudes MOVES per a la renovació de flotes, del que encara hi ha pendent d’execució un 70% destinat a autobusos elèctrics i híbrids endollables. Daniel Imbert-Bouchard, investigador del CETT, va tractar en la seva ponència sobre les aportacions del transport en autocar al turisme i l’encaix d’aquest mode a les ciutats que reben més visitants, destacant-ne el seu paper aglutinador i ordenador.

Per últim, Lluís Cerdà, cap del departament de Gestió de la Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, va explicar els reptes de la ciutat comtal en relació a la mobilitat de turistes. En aquest sentit, va especificar que, en el futur, a Barcelona podria establir-se un model de parada i estacionament de bus discrecional amb una “zona bus pass A”, on s’accediria per a estades curtes. A més, hi hauria quatre zones d’aparcament (Montjuic, Fabra i Puig, Zona Universitària i Fòrum) de llarga durada (dues o més hores).

El president de FECAV, José María Chavarría, en  les conclusions de la Jornada, va repassar els temes tractats durant el dia. En relació a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, va demanar “un termini superior de moratòria per al transport en autobús, per tal de poder donar resposta a l’increment de la demanda que es donarà amb aquesta mesura, per la prohibició de circulació de vehicles privats”. Aquest increment, segons va explicar Chavarría, implica que les empreses operadores no només han de fer front a la renovació de flotes, sinó també a la seva ampliació. Així mateix va incidir en la necessitat d’ajudes per dur a terme aquestes inversions.

La cloenda de la Jornada va anar a càrrec del director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Pere Padrosa, que va agrair l’organització de la Jornada i va remarcar el gran interès dels temes que s’hi van tractar. A més va remarcar que hem d’estar preparats per al futur, que passarà per una ambientalització de les flotes que s’haurà d’anar fent de forma ordenada però ferma.

 

Foto: FECAV

X