Select Page

El president de FECAV, José María Chavarría, va analitzar el futur de la xarxa de busos exprés.cat en un debat celebrat ahir a Barcelona.

 

El dimecres 10 de juliol es va celebrar a la seu del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya el debat “El futur del bus exprés”. En el mateix hi va participar José María Chavarría, president de la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV), Cristina Pou, membre de la Comissió de Mobilitat, Transport i Logística del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, i Blai Aparici, coordinador de la Mancomunitat de la Vall de Tenes del projecte de bus exprés. El debat va estar moderat per la periodista Mònica Peinado, de Ràdio Barcelona- Cadena SER.

La xarxa exprés.cat comporta un seguit d’avantatges per als usuaris, com ara millores en la informació i capacitat dels serveis. A més, s’incrementa la freqüència en hora punta i s’habiliten expedicions amb menys parades. Aquestes línies també tenen una imatge específica, tant als vehicles com a les parades i als materials d’informació. Així mateix, estan operades amb vehicles d’última generació, accessibles i més sostenibles, i també compten amb parades més funcionals i més ben equipades.

El seu desplegament es va iniciar l’any 2012 impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Actualment hi ha 40 línies exprés.cat en funcionament, 23 a la demarcació de Barcelona, 7 a Tarragona, 4 a Lleida i 6 a Girona. Està previst que, quan la xarxa estigui del tot desplegada, n’hi hagi 44.

En relació als reptes de futur dels exprés.cat, José María Chavarría va destacar la importància d’aprofitar infraestructures existents per a poder seguir incrementant la quantitat i qualitat d’aquests serveis. Concretament es va referir a la necessitat d’implementar nous carrils bus-VAO en les principals vies d’accés a Barcelona així com priorització semafòrica per a millorar la velocitat comercial dels autobusos i reduir els temps de trajecte.

Chavarría també va destacar la importància de planificar intercanviadors a Barcelona, els quals “si no hi caben en superfície es poden fer soterrats”. Aquestes infraestructures, va assenyalar, es podrien impulsar a través de la col·laboració públic- privada. En aquest sentit, va indicar que la mitjana d’andanes de busos per expedició que hi ha a Barcelona està molt lluny de les que hi ha altres capitals europees com pot ser Madrid.

Així mateix, el president de FECAV va remarcar la necessitat de dotar d’un finançament estable les empreses operadores de les xarxa de bus exprés.cat per tal que puguin fer inversions a llarg termini, com ara la renovació de la flota de vehicles.

Per la seva banda, Cristina Pou, va destacar que la xarxa exprés.cat és un exemple de màrqueting del transport públic. La Generalitat la va posar en funcionament amb pocs recursos però els resultats pel que fa a l’increment de la demanda han estat importants. Alguns exemples són el corredor Sant Pere de Ribes- Barcelona amb un 70% més de demanda o el Mataró- Barcelona, amb un increment del 28%. També s’han assolit nivells elevats de satisfacció de l’usuari, que arriba als seus màxims a Girona, amb un 8,7 sobre 10, a Lleida, amb un 8,8 i a Tarragona, amb un 7,9.

Tanmateix, Cristina Pou va remarcar que cal seguir treballant en la millora de la capacitat en hores punta, la connectivitat i informació a l’usuari, l’ambientalització de la flota i les parades. En aquest sentit, Pou va incidir en la oportunitat que suposarà la creació de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona per al creixement del transport públic. Per fer front a això, va instar l’Ajuntament de Barcelona a buscar alternatives en coordinació amb les altres administracions per a la creació de nous intercanviadors en superfície.

Preguntats sobre on s’haurien d’ubicar les parades a Barcelona, segons Cristina Pou, els busos exprés.cat han de poder accedir fins al centre. En canvi, per a altres línies que arriben a la ciutat menys regularment pot tenir sentit que facin una o dues parades al centre però que acabin el recorregut en una estació d’autobusos.

Pel que fa al president de FECAV, va informar que un 53% dels usuaris dels busos dels serveis regulars fan la darrera milla a peu. Per tant, va assenyalar, és important que les parades es mantinguin al centre de Barcelona.

Blai Aparici, al seu torn, va explicar l’experiència d’implantació del bus Exprés a la Vall del Tenes, pel qual van crear un sistema de priorització semafòrica coordinat amb diversos municipis. Així mateix va destacar la importància de reduir el temps que els bus espera a les parades amb alternatives com permetre l’accés del passatge per totes les portes o reintroduir la figura del cobrador- informador.

 

Foto: Blai Aparici, Cristina Pou, José María Chavarría i Mònica Peinado, durant el debat. Font: FECAV

X