Select Page
  • FECAV demana que no s’oblidi aquestes empreses, la gran majoria de les quals són pimes i familiars.

 

Les empreses de transport en autobús discrecional estan pràcticament aturades des de la declaració de l’estat d’alarma, el passat 14 de març. Els efectes de la crisi mundial del coronavirus ja s’havien notat abans, amb la baixada de l’arribada a Catalunya de turistes asiàtics els mesos de gener i febrer i amb la cancel·lació del Mobile World Congress que va suposar, per si mateix més de 2 milions d’euros de pèrdues pel sector. El 13 de març tancaven els centres educatius, amb la paralització de tot el transport escolar de Catalunya. Des de llavors, milers d’autocars de serveis discrecionals no han tornat a circular.

La gran majoria d’aquestes empreses són pimes i negocis familiars que es dediquen exclusivament al transport discrecional i que han de fer front a tota una sèrie de despeses fixes mentre porten mesos sense tenir cap ingrés. Per exemple, encara que moltes han aplicat un ERTO, han de seguir cobrint part dels costos de personal, amortització dels vehicles o quotes de “leasing”, manteniment d’autobusos, assegurances, lloguer d’aparcament i instal·lacions, impostos, entre altres.

Aquelles que han pogut seguir operant algun servei, majoritàriament transport d’empleats d’empreses que no poden teletreballar, ho han hagut de fer seguint uns protocols de neteja i desinfecció dels vehicles i han hagut d’adquirir equips de protecció pel seu personal. A més, han hagut d’operar complint amb la restricció d’ocupació d’un màxim del 50% de les places que va establir l’administració fins el seu aixecament el dia 8 de juny.

Les empreses de transport discrecional en autobús estimen que aquest any perdran un 80% de la facturació i els ingressos que tenien abans de la crisi no es recuperaran fins el 2022. Per això, a nivell nacional, s’han demanat a ajuts a través de la Taula del Turisme per a la renovació de vehicles i per injectar liquiditat a les empreses. FECAV també ha sol·licitat recentment ajudes a l’Agència Catalana de Turisme, ja que el transport en autobús és un pilar clau d’aquest sector. 

De la mateixa manera, FECAV ha sol·licitat a l’administració altres mesures de suport, com una moratòria del pagament dels contractes de “leasing” dels vehicles, la pròrroga dels ERTO de força major fins a final d’any amb les mateixes condicions que estaven previstos, l’ampliació dels avals de l’ICO, l’exempció de l’impost de circulació per autocars i autobusos o la creació d’un fons específic de suport a la mobilitat.

Així mateix, s’ha demanat poder aplicar altres mesures com l’allargament de la vida dels autobusos que realitzen transport escolar doncs la possibilitat de realitzar inversions de renovació de flota en aquests moments resulta impossible.

Cal recordar que l’autobús és un mode de transport públic col·lectiu que contribueix a la reducció de la contaminació i de la congestió de les ciutats. Per aquest motiu es demana que quedi directament exempt de l’aplicació de les mesures de Zones de Baixes Emissions.

El president de FECAV, José María Chavarría, adverteix que “és necessari que s’articulin mecanismes d’ajut a aquest sector ja que l’alternativa és la desaparició de desenes d’empreses i centenars de llocs de treball a Catalunya. El transport discrecional català compta amb una de les flotes més modernes d’Europa gràcies a l’esforç de moltes pimes i aporta un valor afegit essencial al sector del turisme.”

 

Aportació del transport discrecional en autobús a la societat

 

El transport discrecional en autobús és un mode segur, sostenible i de qualitat. Entre les seves tipologies hi ha el transport escolar, que garanteix que milers de menors puguin anar a classe, especialment en zones rurals.

També inclou el transport de treballadors, que els permet desplaçar-se a les seves feines d’una manera sostenible, segura i saludable, evitant accidents in itinere i la congestió de les carreteres. És especialment útil en llocs que no compten amb una oferta de transport públic suficient. 

Així mateix, garanteix la mobilitat de turistes a Catalunya, on aquesta indústria representa un 12% del PIB. Això contribueix a una gestió ordenada del turisme i evita la saturació d’altres modes de transport i dels carrers i les carreteres dels principals punts d’interès, aportant un valor afegit essencial.

Per últim, cal sumar-hi també els serveis que es fan per associacions, clubs esportius, entitats culturals, grups de jubilats o el transport lligat a esdeveniments com casaments i congressos.

Segons dades de l’INE, l’any 2019 el transport discrecional i especial va desplaçar 550 milions de persones a tot Espanya.

X